Adeu!

Hola, seguidors.
Aquesta experiencia del blog, m'ha agradat molt.
Com ja he acabat el treajecte he decit escriure un altre blog, encara no tinc clar quin sera el tema.
Quan el tingui clar os escriure.
Fins la proxima!

El seu amor

Avui he anat a casa la meva avia, a les 5 de la tarde. Li he preguntat com va coneixer el meu avi. I ella m'ha respos:

Vaig coneixer al teu avi en un bar de Girona, ell tenia 30 anys i jo encanvi en tenia 41. Va venir i em va preguntar si volia ballar, jo em vaig negar, ja que estava cansada, i ja era tard. Tenia que anar a casa amb els meus fills, jo era viuda. Ell em va agafar la ma i em va dir llavors, vols prendre alguna cosa? Vaig acceptar
demanar un granitzat de piña sense alchol. Ell en veure que jo no veia alchol va demanar el mateix. No ens vam tornar a veure fins 4 messos mes tard.

Despres de quatre messos sense saber res d'ell, m'el vaig trobar al mateix bar, aquell dia vaig acceptar balla amb ell. I vam quedar l'an dema. Desde aquell dia vam anar quedan. Fins que un dia vam anar a viure junts: ells, els meus fills, els seus fills i jo. Desde llavors vivint junts.

Mare i filla

La mare de la meva àvia es deia Merdeces. Va néixer a l'any 1894 a la Andalucia.

Era una noia baixeta, morena i d'ulls marrons. Era molt bona noia, simpàtica i carinyosa. Tenia 7 germans i ella era la més gran. Es va casar amb l'Antoni. Treballava de mastressa de casa.

Van tenir tres fills, la meva àvia era la primera. Li van explicar que va ser un part sense cap mena de compliccións, abans la gent tenia els fills a casa amb l'ajuda d'una llevadora. La meva àvia recorda que el dia

del bateig, hi va anar caminant, tenia tres anys.

Li van posar el nom de la seva avia, Maria. Ana Maria. 

Al cap de catorze anys, la seva mare va morir. M'explica la meva àvia que la va trobar molt a faltar i que sempre s'en recorda d'ella. Sense mare i el pare treballant tot el dia fora de casa, la cuidava la seva madrastra, que la obligava a treballar.

Pare i filla:

El pare de la meva àvia es deia Antonio Fernandez va néixer al Andalusia i era herrero. Tenia tres fills i estava casat amb la Mercedes. 

Tenia la ofici davant de casa, aixi que mai era fora pe molt temps.

Va morir el maig de2000, aquell dia la meva àvia i tots en general estaven molt tristos. La meva àvia va començar a recordar coses que feia amb ell.

Quan era jove anava a la sempre a la platja, a ell li encantava anar a cap busar-se a observar els animalots que s'espantaven.

Ell i els seus dos millos amics l'esperaven a la tovallola riguen.

La meva avia em va explicar que quan vaig neixer, ell em va coneixer. Pero quan tan sols tenia un mes va morir.

Bescanó-Andalucia-Bescanó

La meva àvia no té molt bé la memòria i se'n recorda de totsels detalls, m'ha explicat bastan sobre ella ara os ho explicare:     

Només va conèixer als seus avis de part de pare. 

La seva àvia materna va morir quan ella era tan sols un nado, d'ella nomes sap que es deia Maria Galvez i que li encantavan les flors. Va tenir a la seva mare quan tenia 19 anys, dos anys mes tard va neixer la Isabel, la tieta de la meva avia. Als 17 anys mor per un accident. El seu avi matern va morir als 75 anys d'un atac de cor, quan ella tenia 3 anys. Treballava de aperador.

La seva àvia  paterna es deia Carmen, va néixer a Andalusia l'any 1862.  Es va casar amb en Eliseo que va néixer a l'any 1873 van tenir tdos fills. Treballava de lechero. La Carmen va morir de vella als 92 anys. I l'Eliseo als 93 anys, es pot dir que es van estimar fins que es van morir. 

Fins aqui acaba el que em va explicar la meva avia.

A manera de preludi

Avui la meva àvia he fet 75 anys. La meva àvia està bé de salut mira la televisió i va a caminar cada dia. L' única dolença que té, a part de la vellesa, és que està molt malament de la vista. Vaig pensar dies enrere, que un fet com aquest em refereixo a fer 75anys era un esdeveniment digne de ser celebrat. Aquesta celebració consistirà en anar a dinar a un restaurant que hi ha al seu poble em decidit encarregari una paella, per donar un aire més festiu a la diada convindaria a les seves filles i els seus nebots. Aquest matí a les onze han vingut  tots els seus amics i els seus familiars a portar-li algun regal i a feliçita-la. Cap allà a les dues ens hem trobat tots en el restaurant per celebrar els seus 75 anys. El menjar ha estat boníssim i la paella li ha encantat. Li hauges agredat que li encarreguesim un pastis pero no pot menjar sucre.


De tornada a casa abans de marxar una de les seves filles ens ha comentat que estava molt contenta perquè tot havia anat molt bé. La meva àvia ho ha confirmat: (ha estat perfecte, i la paella m'ha encantat) me l'he mirada esta estava feliç!
Sense voler, penso dins meu, deixem de banda els vells. Al cap d'uns dies, he agafat una llibreta i un bolígraf i he demanat que m'expliqués com havien estat els seus setanta cinc anys de vida.